Entrevista a Paco Bellido

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Benvolguts amics i amigues, hui és un dia de festa per a tots nosatres, puix tenim l´immens goig de poder entrevistar al nostre volgut amic, escritor i llicenciat en pedagogia, Francesc Bellido Sant Feliu, Paco per als amics. Home polifacètic i generós en tots els seus aspectes.

Benet – Hola Paco i gràcies per estar hui en nosatres.

Paco – És un plaer estar en un amic que et sàpia escoltar.

Benet – Durant la teua llarga vida laboral, has sigut Capità de la Marina Mercant. ¿Cóm es veu la vida estant llarcs periodos de temps sobre la coberta d´un barco?

Paco – Embarquí per primera volta en 1961 i desembarquí definitivament en 1981. Naveguí durant els primers catorze anys en la Marina Mercant alemana, els següents cinc anys naveguí en bucs d´una companyia israelita, després en bucs de diferents nacionalitats.
La vida en la mar, com qualsevol atra activitat professional té moments bons, manco bons i també dies d´una soletat aplastant. No obstant esta activitat professional m´ha donat la possibilitat de conéixer molta gent, moltes ciutats i també d´adquirir una ampla experiència humana.

Benet – Casi des de sempre, l´inquietut per escriure t´ha acompanyat en els teus innumerables viages a lo llarc del món. ¿Cóm recordes els teus inicis en el món de la lliteratura?

Paco – La meua primera novela, “El tio Batiste”, l´escrigué quan acabava de complir quinze anys. Després sempre a lo llarc dels anys he anat escrivint, no obstant la meua entrega a la lliteratura fon quan definitivament torní als meus orígens.

Benet – Tens escrit llibres com, “El tio Batiste”, “El árbol sagrado” o “El valle de los judíos”, pero en la 40 Fira del Llibre de Valéncia, has firmat eixemplars del teu llibre, ´La flor de junio´. ¿Qué nos podries comentar d´ell?

Paco – És una novela històrica, a on el relat, fets en gran part vixcuts i en una atra gran part comentats per aquells que ho vixqueren. No he volgut amagar res, puix pense que cada home deu manifestar en tot moment allò que vixqué i experimentà.

Benet – També escrius habitualment artículs per a diaris digitals com Gregal Digital, en els que podem observar que estàs molt preocupat pels temes religiosos i històrics. ¿Quin és el motiu de la teua inclinació a escriure sobre estos temes?

Paco – En principi les qüestions religioses sempre m´han interessat i soc tremendament respectuós en totes elles. No soc practicant excepte en aquelles ocasions en que ma vida ha estat en perill, que han sigut prou, a soles en eixes ocasions m´he dirigit a Deu a qui pense que no n´hi ha que molestar-li en badoqueries.

Benet – Sense lloc a dubte, un tema del qual podries parlar llargues hores d´ell, seria l´història en general, l´Història en Mayúscules. ¿Quina valoració faries de l´història recent d´Espanya, per eixemple dels últims 100 o 150 anys?

Paco – Fer una valoració de l´història d´Espanya, pense que és un poc pretensiós per la meua banda. No obstant pense que portem molts anys de continus desastres i que som un poble que difícilment deprenem la lliçó que nos ha anat donant la nostra pròpia història i que possiblement falts de totes les senyes que hem anat perdent, va encaminat al desastre.

Benet - ¿Eres dels que afirmen que l´història mai es repetix? O pel contrari, ¿eres dels que pensen que qui no coneix la seua història està condenat a repetir-la?

Paco – Indubtablement, aquells que obliden la seua història, irremissiblement la repetiran.

Benet - ¿Hi ha algun tema del que mai escriuries?

Paco – Pense que l´escritor no deu tindre llímits, al manco és lo que yo pense, puix sempre m´he considerat un “lliure pensador” i res m´impedirà escriure, dir i expressar allò que yo sent.

Benet – Ara, com és tradicional, te vaig a fer un parell de preguntes en un to un tant més distés. A l´hora de ser part d´un jurat, ¿te trobaries més a gust sent jurat d´Operació Triumf o del Premi Planeta?

Paco – Puc assegurar-te que no m´agradaria tindre que jujar a ningú, puix sent que el ser humà fon creat lliure i per lo tant, ¿quí soc yo per a jujar a ningú?

Benet – De no haver naixcut en la bella terra de Castelló i havent recorregut pràcticament tot lo món. ¿A ón t´haguera agradat nàixer?

Paco – Nàixer en el planeta Terra, ya de per sí mateix és una cosa molt fermosa, pero yo ame a les meues montanyes, al meu vell riu “Lombeda”, a la terra que caminí i recorreguí en la meua chiquea junt als que em precediren, en el vall de Cirat i encara hui m´emocione en passar el meus dits damunt la superfície de la “mezuza” de la meua vella casa solariega.

Benet - Podries explicar-nos, ¿qué és això d´una “mezuza”?

Paco - Sí, clar. En les cases dels judeus espanyols ya en aquells temps lluntans en que estaven en la terra de Sefarad, tenien uns chicotets pergamins o chicotetes peces, en inscripcions religioses junt a la porta de les seues cases, i sobre estes passaven la seua mà en senyal de solicitar la protecció de Yahvé.

Benet – En este moment de l´entrevista, sempre convide a la persona entrevistada per a que nos comente tot allò que crega convenient compartir en nosatres i no li haja preguntat.

Paco – Moltes coses m´agradaria poder relatar, pero certament necessitaria hores pera a poder parlar de les meues experiències i els meus llarcs viages.

Moltes gràcies Paco per haver compartit en tots nosatres part del teu valiós temps, el qual valorem enormement, i com sempre dic en acabar, quede a la seua sancera disposició.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)